La Llum. Ser o no Ser

En la foscor o absència de llum els objectes no existeixen a la vista, tan sols apareixen quan són il·luminats. En principi, ni la llum és visible per si mateixa, ni els objectes ho són sense ser il·luminats. Tan sols en el moment en què les ones de llum o fotons contacten amb la matèria d'un objecte, aquest pren forma i color. Quan veiem un raig o traç de llum creuant l'espai, en realitat estem observant les partícules suspeses en l'aire (pols, fum, vapor, ...).

Hem de diferenciar, entre els objectes que són emissors de llum natural o artificial, i els objectes que són receptors i que seran visibles en rebre la llum d'un emissor.

Per tant, serà a partir dels emissors, els focus, quan podrem començar a donar forma i color als objectes receptors que tenim en escena.

En el món de la il·luminació normalment treballem en una caixa fosca evitant la llum natural o la contaminació lumínica exterior. Així doncs en un espai completament fosc és on podrem començar a crear el nostre propi món a partir de llums artificials triats adequadament per a cada escena.

En principi podríem no considerar la il·luminació com un concepte artístic per si mateix, si no el complement a una obra escènica, teatre, música, arquitectura, dansa, o qualsevol altra representació visual. Però és precisament la capacitat de modificar l'espai a través de la llum, la que ens permet ser creatius, i per tant ser part de l'equip artístic d'una obra.

La il·luminació és el resultat del tractament donat a les superfícies dels objectes a partir de la llum, transformant la matèria i donant-li un determinat caràcter. És a partir d'aquí, la llum i les ombres, els colors i les seves combinacions, quan el públic podrà percebre l'aparença externa de la matèria que nosaltres haurem triat.

La feina de l'il·luminador és transmetre sensacions, emocions e idees a l'espectador, a partir del tractament dels elements amb la llum. El concepte artístic comença amb la recerca de l'equilibri de l'espai, donant-li expressió i personalitat a les escenes a través de la llum o la foscor.

El Disseny

En un disseny de llums hi han dues parts que hem de diferenciar, la part artística i la part tècnica. Ambdues parts estaran sempre lligades, i cada una depèn de l'altre en tot moment. 

- La part artística és la part creativa, que és el que volem que l'espectador vegi en cada escena de l'obra. Hi trobem el concepte artístic que ens ha de transportar a dins l'obra, els ambients, colors i textures, i en general el tractament de l'espai escènic. La part artística defineix les escenes i com aquestes s'han adaptat al guió, també inclou totes les memòries o CueList on s'han gravat els temps, intensitats, . . . de cada escena. En un projecte artístic podem ajudar-nos de simuladors 3D per avançar el concepte al muntatge tècnic.

- La part tècnica és la que ens ha de permetre dur a terme la part creativa. Defineix quin equipament utilitzarem i com es resoldrà tècnicament tot el funcionament i el plantejament de l'espectacle. Dins la part tècnica s'hi inclou el plànol de llums, amb la ubicació de cada aparell, els canals de dimmer i DMX, els filtres i gobos, i les cotes en 2D i 3D, que han de facilitar la feina dels tècnics durant el muntatge. Paral·lelament també i s'hauria d'incloure un llistat de material amb tot l'equipament, des d'estructures, cablejats, aparells, racks, . . . fins a llistats de filtres, o esquemes de distribució elèctrica de línies i escomeses. A part, podem trobar-hi una guia d'enfoc, per ajudar als tècnics a l'hora de dirigir els aparells, i un llistat de Cues per poder gravar les escenes a la taula de control.

Anomenem espai escènic a tot l'espai que utilitzem per fer un esdeveniment. Aquest espai, que és on se situen els actors, l'anomenem Escenari. Només quan les accions succeeixin enmig la zona del públic, inclourem aquesta dins l'espai escènic.

Podem trobar diferents tipus d'Escenaris segons les característiques que tinguin i l'equipament que disposin.

En primer lloc, El Teatre o Auditori. És un edifici completament equipat per representar-hi qualsevol tipus d'espectacle. Hi ha la zona de públic, amb accessos, platea i llotges, preparada per veure l'espectacle amb comoditat. I per altre costat l'escenari, amb una caixa negre que disposa de tot l'equipament tècnic necessari per a una representació teatral.

Teatre equipat amb maquinària escènica i zona de públic

En segon lloc trobem els espais oberts o dins un recinte cobert, que s'han equipat ocasionalment per fer-hi actuacions. En aquests llocs s'hi munten entarimats per fer d'escenari i estructures metàl·liques per cobrir l'escenari i fer de sostre tècnic. 

Escenari exterior amb estructura Layer 

També podem trobar espais arquitectònics, sense cap tipus d'equipament, on hi té lloc un esdeveniment. 

Il·luminació espectacular d'un edifici

Quan fem un disseny de llums hi ha dos elements que hem de tenir en compte. L'obra, concert o esdeveniment que es representa, i l'espai on es representa.

L'obra, el concert, o l'esdeveniment, ens marcarà el tipus d'aparells que fem servir, la posició d'aquests dalt l'escenari i els colors que necessitem per crear cada ambient del conjunt de les escenes de l'obra.

Si aquest disseny forma part d'una gira, haurem de fer una adaptació per a cada escenari a on anem, i per tant depenent de l'espai, afegir alguns elements escènics o estructures que seran necessaris per portar a terme el nostre disseny.

Quan treballem en un teatre, disposem de tot un equipament tècnic que ens permet situar els focus a qualsevol punt de l'escenari i a l'altura que necessitem. Trobarem barres electrificades i línies elèctriques repartides per tot l'espai que arriben fins als dimmers de regulació o directes de corrent. També disposem d'una Cambra Negre, amb cametes, bambolines i fons, que podem ajustar a les nostres necessitats.

En canvi, quan treballem en un espai no equipat que es munta per a una ocasió, o està muntat temporalment per un festival, s'haurà d'equipar l'espai amb estructures i motors, cablejat, dimmers de regulació, generadors de corrent, cambra negra i altres elements escènics.

Per tant, necessitarem un disseny que tingui certa flexibilitat per poder adaptar-nos a cada escenari. Però si el més important del disseny és el concepte, seran els elements escènics i equipaments que farem servir que s'hauran d'adaptar en funció de l'obra.

A l'hora de fer el disseny podem dividir l'espai en diferents parts:

· Generals

· Puntuals

· Elements escènics o decorats

És tot l'espai que volem que el públic vegi. Per tant és l'espai que podran ocupar els actors i els elements escènics.

No només és important ensenyar tot el que volem que estigui a la vista, sinó que també és important amagar, entre ombres i penombres, el que no volem que l'espectador vegi.

L'espai general el podem dividir en diferents grups:

• Primer pla
• Segon pla
• Fons

Per cobrir cada pla de l'espai general, necessitem focus que tinguin un angle d'obertura gran. Per exemple: PC, Fresnel, Retalls d'angle gran (25/50º), Par64 CP62 o aparells mòbils tipus Wash amb Zoom. 

Ambient General - Cobrir tot l'espai

Com calculem el nombre d'aparells que necessitem?

Primer de tot hem de tenir en compte que a més distància tindrem més obertura però perdrem intensitat.

Per tant, encara que amb un Focus cobrim tota la zona que volem, és possible que perdem molta llum i per tant hem de doblar el nombre d'aparells o usar aparells de més potència.

En aquest gràfic podem veure les característiques d'un aparell de 1200 W amb un angle d'obertura de 7 a 50 graus. Segons la distància, en metres, i els graus d'obertura, veiem el diàmetre de la circumferència de llum que tindrem a la superfície. També podem veure els Lux que ens dóna segons la distància i l'obertura.

Per exemple:

Si és un PC i està totalment tancat de carro, a 8 m de distància tindrem una circumferència de 1 m de diàmetre, mentre que si obrim totalment el carro, tindrem una circumferència de 7,5 m.

Al mateix temps veiem que amb el carro totalment tancat (Spot) tindrem 2588 lx, mentre que amb el carro totalment obert (Flood), i des de la mateixa distància, tindrem 276 lx (molta menys llum per metre quadrat).

El volum

L'espai general l'hem de cobrir des de diferents angles per poder donar volum als elements que hi ha a l'escenari.

Per tant tindrem focus Frontals, Zenitals i Contres generals per cobrir els diferents plans, 1r i 2n pla, i també podem usar laterals que situarem entre cametes als carrers de l'escenari.

Tall Lateral Escenari 

Els ambients

Pot ser que només treballem amb llum blanca per il·luminar un esdeveniment, però en la majoria d'espectacles necessitarem crear diferents ambients per cobrir el mateix espai.

Així doncs per cada ambient o base de color necessitarem tenir un grup de focus diferent.

Ambient 1 - General Fred (vista frontal)

 Ambient 2 - General Càlid (vista frontal)

Quan dibuixem un plano situem els diferents ambients en una mateixa barra o pont, tant si són Frontals, Zenitals o Contres.

Entres altres dades indicarem també el Filtre de color que hi posem, per facilitar el muntatge, i per tenir una referència visual de cada ambient.

Aquí veiem un plànol general d'un teatre on hem situat els focus en diferents posicions segons la seva funció:

• Podem veure frontals de primer pla amb Retalls, i frontals de segon i tercer pla amb PC.
• Dos ambients de contres, càlid i fred, amb Par64 per cobrir el 1r, 2n i 3r pla.
• Dos ambients amb panorames asimètrics, blau i taronja, per il·luminar el ciclorama de fons.
• Carrers laterals amb dos colors muntats en estructures.

A part dels ambients generals, també hi ha més focus que tindran altres funcions durant l'obra.

Il·luminem amb focus puntuals les zones on hi ha esdeveniments especials per ressaltar un espai concret dins la zona general. Per exemple, el faristol d'un orador, el director d'orquestra, la posició de cada un dels músics d'una banda o l'espai on es posarà el presentador o l'actor principal per fer un monòleg, . . . 

Aquest espai el podem il·luminar des del frontal, el zenital, el contra, des dels laterals o des de terra, segons l'efecte que volem aconseguir. Amb un sòl focus concentrat aconseguim una il·luminació més intensa, que predomina sobre els generals.

Segons l'angle des d'on projectem, podem crear contrastos jugant amb les ombres. En canvi si il·luminem des de diferents angles el mateix punt aconseguirem eliminar ombres i donar volum.

Focus Puntual 

Per il·luminar un espai puntual necessitem focus que tinguin un angle d'obertura petit. Per exemple un Retalls d'angle petit (15/30), un PC tancat de carro, un Par64 CP60 o aparells mòbils amb Zoom i Iris.

Aquestes zones les marcarem a terra perquè els actors se situïn 

Si usem un retall, hem de triar el grau d'obertura adequat. Com més ens ajustem a la mida que busquem menys intensitat de llum perdrem, i si no podem disposar de l'angle adequat, usarem un iris.

Quan hem de projectar un Gobo, no podrem ajudar-nos d'un iris per què perdríem part de la imatge. En aquest cas sí que és imprescindible calcular bé la distancia des d'on projectem, i el diàmetre o mida de la imatge que volem aconseguir.

Per exemple:

Il·luminem un orador en un faristol, i projectem des de 15 m. Si usem un S4 de 5º tindrem una obertura de 1,35 m de diàmetre concentrat, o 1,80 m de diàmetre difós.

A part dels actors, músics, ponents, o personatges a dalt l'escenari també trobem altres elements dins l'espai escènic. Poden ser decorats, attrezzo, pancartes, telons, ciclorames . . . Aquests elements els tractem amb una il·luminació especial per fer-los ressaltar, crear ambients i donar volum.

Utilitzem diferents tipus de focus segons cada necessitat.

Quan hem d'il·luminar grans superfícies com un ciclorama o un teló decorat de fons, utilitzem panorames asimètrics per banyar tota la zona. Si volem ressaltar parts concretes d'un decorat, utilitzem Focus Pars o PC. I si volem perfilar nítidament un objecte, fem servir els Retalls.

Ciclorama, Telons i fons d'escenari

Al il·luminar un ciclorama o teló de fons, estem donant profunditat a l'espai.

Intentarem projectar la llum des de dalt, i des del terra si tenim un espai on no passi ningú entremig. En el cas de tenir un ciclorama retro, ho podrem fer des del darrere. Hem de tenir en compte, que necessitarem com a mínim un metre de distància, entre els panorames i el decorat.

Haurem de repartir diversos aparells en tota l'amplada del decorat, i crear diferents grups de colors si no disposem d'aparells RGB.

Al il·luminar el fons ressaltem els objectes del davant 

Podem aprofitar el ciclorama per projectar altres imatges al mateix temps que l'il·luminem. Podem projectar fotos o vídeos amb un projector, o Gobos des d'un retall o aparell mòbil.

D'aquesta manera aprofitem el fons per crear ambients i donar informació al públic.

Plantejament d'un ciclorama sobre un plànol 

Quan no hi ha ciclorama, podem projectar directament sobre el teló negre del teatre per crear profunditat a les escenes. Creem feixos de llum amb focus situats a terra, i si tenim aparells mòbils, podem projectar-hi Gobos fixes o amb moviment.

Par64 traçant sobre el teló de fons

Focus mòbils projectant sobre el teló de fons

Quan tenim escenografies dalt de l'escenari, podem aprofitar la il·luminació general o bé reforçar-ho amb focus puntuals per crear més volum. 

Un focus blau ens ajuda a crear profunditat

Contrast de dos colors laterals per crear volum

La llum i els focus com a decorat

A part de il·luminar els elements que hi ha a l'escenari, també podem fer servir el feix de llum per traçar a l'aire quan tenim una atmosfera plena de partícules o de fum.

Les nou posicions bàsiques a l'escenari es miren des de la perspectiva de l'intèrpret. Quan un intèrpret es troba al mig de l'escenari, la seva posició es coneix com a central (Center Stage). Quan l'intèrpret mira cap al públic, la zona del seu costat dret s'anomena escenari dret o dreta d'actor (Stage Right), i la zona de l'esquerra s'anomena escenari esquerre o esquerre d'actor (Stage Left).
Quan l'intèrpret camina cap a la part davantera de l'escenari o cap a boca, apropant-se al públic, aquesta zona es coneix com a Downstage, i si es dirigeix cap al fons, a foro, que és la zona oposada de l'escenari més allunyada del públic s'anomena Upstage. El terme Downstage s'origina quan els escenaris eren inclinats avall cap a l'audiència per millorar les línies de visió.
.
Les quatre cantonades de l'espai escènic combinen la dreta i l'esquerra amb el davant d'escenari i el fons d'escenari.

La càmera negra d'un teatre o espai escènic és el conjunt de cortinatges opacs de color negre que s'utilitzen per delimitar o aforar l'escena i per ocultar de la vista de l'espectador tots els elements que estan fora d'ella. A més, una càmera negra ha d'enfosquir i absorbir la llum, i en cap cas ha de reflectir-la.

Principals cortinatges presents en una càmera negra:

Teló de fons o teló de fòrum: Cortina gran situada al final de la caixa escènica, emprada per delimitar la profunditat de l'escena i amagar la part del darrere.

Potes o cametes: Cortines verticals situades als laterals de la caixa escènica, fetes servir principalment per acotar l'amplada de l'escena i ocultar els sectors laterals.

Bambolines: Cortines horitzontals situades a la part superior de la caixa escènica, usades principalment per acotar l'alçada de l'escena i amagar el sector superior.

Teló de fons, cameta i bambolina.

Càmera negra a la Italiana clàssica: Es caracteritza per la disposició de les cametes als laterals de l'escenari paral·leles al teló de boca i amb lleugera inclinació per ocultar els laterals de l'escena.

Càmera negra a la Italiana recta: Es caracteritza per la disposició de les cametes als laterals de l'escenari paral·leles al teló de boca per ocultar els laterals de l'escena.

Càmera negra a l'Alemanya: Es caracteritza per la disposició de les cametes als laterals de l'escenari perpendiculars al teló de boca i creant una caixa negra tancada. Les cametes es poden substituir per telons grans.

Per ajustar la càmera negra s'ha de tenir en compte l'alçada, l'angle de visió de l'espectador més allunyat i l'angle de visió dels espectadors a primera fila. Tenint en compte aquestes distàncies, el teló de fons, les cametes i les bambolines es col·loquen amagant tots aquells elements que no s'han de veure a l'escena final. 

L'embocadura és l'obertura de l'escenari d'un teatre a través de la qual el públic pot veure l'escena. Està definida per l'arc de prosceni i delimitada pels cortinatges d'embocadura que són el teló de boca, el bambolinó i els arlequins. 

Els principals elements de l'embocadura d'un teatre:

Prosceni: El prosceni és la zona que separa l'escenari de l'auditori o pati de butaques i que pot tenir diverses formes. També pot rebre el nom de davant d'escena o corbata.

Teló de boca: És el gran teló o cortina principal que tanca l'embocadura d'un teatre i separa l'escenari de la sala i dels espectadors, podent obrir-se i tancar-se en sentit vertical o horitzontal.

Bambolinó: És la primera cortina horitzontal situada a la part superior, davant de la cortina o teló de boca, i és més ampla que la resta de les bambolines. S'utilitza per acotar l'alçada de l'escena, i juntament amb els arlequins dels laterals delimiten l'embocadura de teatre.

Arlequins: Cortines o bastidors verticals situats als laterals de l'embocadura d'un teatre, es fa servir per ocultar al públic els laterals de l'escena i acotar l'amplada d'aquesta.

Guardamalles: Cortina fixa horitzontal que està situada a la part superior de l'embocadura i es fa servir principalment com a element decoratiu.

Faldó: Cortina o peça de roba fixa horitzontal que es fa servir per a cobrir el frontal inferior de l'escenari o prosceni, i que complementa l'embocadura d'un teatre.

Teló de boca (A), Arlequins (B), Bambolinó (C), Guardamalles (D), Faldó (E).