Els aparells robotitzats són tots aquells que ens permeten modificar el feix de la llum des d'un control extern.

Les ordres són enviades des d'una taula de llums o des d'una controladora a través del senyal digital DMX o Art-Net. D'aquesta manera podem accedir a qualsevol paràmetre que disposi cada un dels focus per modificar-ne la llum que projecta, bé sigui la direcció, la intensitat, l'enfoc, el color, la forma, o qualsevol altre atribut.

Normalment els aparells d'il·luminació robotitzats són projectors que funcionen amb làmpades de descàrrega HMI o làmpades LED, però alguns aparells d'il·luminació convencional, amb làmpada d'incandescència, també poden incorporar mecanismes per moure algun dels seus paràmetres.

El DMX512 és el protocol estàndard per a xarxes de comunicació digitals en il·luminació d'escenaris i efectes. Cada grup de 512 canals DMX s'anomena "Univers". I a cada canal DMX s'hi pot establir un valor entre 0 i 255 (256 passos), que ens permet regular la sortida entre el 0% i el 100%.

Univers DMX: 512 canals i els possibles valors de cada un d'ells

En un principi, els únics aparells que s'havien de controlar eren els Dimmers, i un sol univers tenia la capacitat de controlar fins a 512 canals de Dimmer. Però des de fa anys que els focus robotitzats utilitzen diferents canals, segons la quantitat d'atributs que tenen, i a cada paràmetre o atribut li correspon un canal DMX. Per tant, quan utilitzem molts aparells, la suma total de canals acaba sobrepassant el límit de canals d'un sol univers, per això la necessitat d'utilitzar més d'un univers al mateix temps.

Per poder independitzar cada un dels aparells, és necessari donar-li un address inicial i únic a cada un, a partir del qual podrem reconèixer cada un dels seus paràmetres independentment de qualsevol altre aparell. Perquè això sigui possible hem de procurar que no es cavalquin els canals del DMX.

Distribució de canals i aparells DMX

Adreça DMX de cada aparell, i atribut que li correspon a cada canal de l'aparell.

Per adreçar els aparells al seu address, ho podem fer a través d'un Digital Display amb el que podem accedir a un menú amb un llistat opcions de configuració de l'aparell, o a través d'un Dip-Switch manual.

Digital Display

Un cop entrem al menú ens podem moure amunt o avall (Up/Down) fins a seleccionar la configuració desitjada (Enter).

1. Prémer Menú i buscar la pantalla Address. Prémer Enter per confirmar.

2. Triar un número entre 001 i 512. Utilitzar els botons amunt/avall per seleccionar l'adreça desitjada. Prémer Enter per confirmar.

3. Prémer Menú/ESC per tornar al menú.

A través del Menú podem accedir a diferents submenús, on configurar diferents paràmetres de l'aparell. Per exemple, podem canviar l'adreça DMX, però també podem canviar el mode (quantitat de canals), podem invertir el Pan o el Tilt, restablir els paràmetres de l'aparell a nivells de fàbrica, etc.

Dip-Switch

Es tracta d'un conjunt d'interruptors que ens permetran configurar un address mitjançant un llenguatge binari. Normalment per l'adreça DMX només es fan servir els números 1-9. El Dip-Switch 10, si no té valor, s'utilitza per altres coses.

A cada commutador se li assigna un valor de canal DMX mitjançant codi binari.

A continuació veurem alguns dels atributs que podem trobar en diferents models d'aparells robotitzats, i que podem modificar variant els valors del canal DMX corresponent.

Per poder variar o regular la intensitat lluminosa que emeten, alguns focus estan equipats amb una roda, que pot ser metàl·lica o de vidre, i que permet des del pas complet de la llum fins al negre absolut d'una manera suau i gradual. En el cas d'aparells LED la intensitat es controla regulant el corrent elèctric que passa a través dels xips de LED, cosa que no permeten les làmpades de descàrrega.

Rodes pel control d'intensitat

L'efecte estroboscòpic, que consisteix en la modificació aparent del moviment real d'un objecte quan és il·luminat mitjançant una llum intermitent amb una freqüència apropiada, s'aconsegueix mitjançant un sistema mecànic. Aquest mecanisme, que consta d'una o dues fulles que es mouen obstruint el feix de llum, proporciona un efecte estroboscòpic variable capaç de funcionar a diferents ritmes, lent, mitjà, ràpid, o aleatori. Les fulles estroboscòpiques també es poden utilitzar per obrir o tancar el pas de la llum d'una manera ràpida en comptes de regular la seva intensitat de 0% a 100%, o viceversa. En el cas dels aparells LED la seqüència estroboscòpica s'aconsegueix mitjançant una pulsació electrònica.

Fulla de tall pel control estroboscòpic. Efecte estroboscòpic.

El Zoom, ens permet ampliar o reduir el feix de llum, i també la mida de les imatges o Gobos que es projecten. L'efecte Zoom s'aconsegueix desplaçant la posició de la lent amb relació al punt emissor de llum.

Feix tancat i obert amb un mateix projector de llum.

Alguns aparells de LED Wash porten unes òptiques amb nombroses lents, una per cada font de llum o LED. Aquestes òptiques també es poden desplaçar per aconseguir l'efecte Zoom.

Quan es projecta sobre una superfície, el punt d'enfocament depèn de la distància. Si canviem de superfície i per tant variem la distància, s'haurà d'enfocar la lent de nou per tornar a obtenir una imatge nítida. El mateix succeirà quan modifiquem el Zoom, perquè encara que la distancia des d'on projectem sigui la mateixa, hem canviat la distància entre les dues lents.

Tots els focus Spot o Beam que projecten imatges o textures, porten un mecanisme per poder moure la lent d'enfoc.

El mecanisme de l'iris funciona com un diafragma motoritzat ajustable que redueix el diàmetre del feix de llum. Està compost per un conjunt de làmines metàl·liques que s'obren i tanquen de forma radial.

Per aconseguir el moviment amb un aparell robotitzat, podem fer-ho de dues maneres: movent el focus de llum (cap mòbil), o movent el feix de llum reflectit en un mirall mòbil (escàner).

En ambdós casos combinem el moviment lateral Pan, amb el moviment vertical Tilt. La combinació del moviment en els dos eixos ens permet arribar a quasi qualsevol lloc, només limitat per la mateixa estructura del focus.

Les principals diferències entre un sistema i l'altre, en relació amb el moviment, són la velocitat i la precisió. Mentre que els escàners aconsegueixen una velocitat superior de moviment, ja que el punt de llum reflectit està molt més a prop de l'axis, els caps mòbils tenen molta més precisió a l'hora de fixar el feix en un punt concret.

Quan situem el focus en la posició Home o Locate, les posicions Pan i Tilt quedarien amb un valor de 127 o 128, que és el punt entremig (256/2). A partir d'aquest punt podem moure'ns cap a la dreta o l'esquerra, i cap amunt o avall.

Normalment els escàners només fan servir dos canals DMX pel moviment, un pel Pan i l'altre pel Tilt. En canvi els caps mòbils solen tenir un segon canal per a cada moviment, que anomenem Fine Pan i Fine Tilt.

Un cap mòbil típic pot girar uns 540 graus de Pan. Però si un canal DMX només permet 256 passos, vol dir que cada pas DMX només cobreix aproximadament uns 2 graus de rotació, la qual cosa no ens dóna un control molt exacte. Per aconseguir un control més exacte afegim un segon canal, el Fine Pan. Ara, la combinació de tots dos canals ens permet un control molt més gran, donant-nos fins a 65.536 passos (256x256) sobre els quals podem moure'ns (~ 0,01 graus per pas, en aquest exemple). Seguint el mateix procediment, també afegim un segon canal pel Fine Tilt. Una vegada més, però, tenir més control significa més canals DMX.

Quan un aparell dirigeix el feix de llum des del punt A al punt B, té un temps de recorregut. Aquest temps es pot variar des del canal Pan/Tilt Speed.

Les transicions de moviment les controlem normalment des de la taula en assignar un temps de transició entre cada escena, però quan aquest temps és 0, la configuració del Pan/Tilt Speed es fa evident si no es mouen tots els aparells a la mateixa velocitat. Per tant, hem de configurar el moviment de tots els aparells d'un mateix model a la mateixa velocitat perquè es moguin igual.

En el canal de velocitat de moviment Pan/Tilt Speed, podem trobar diferents configuracions: moviment estàndard, moviment ràpid, i mode vectorial de ràpid a lent. Aquest últim ens deixa ajustar la velocitat del moviment des de 0.2 fins a 25.5s, segons el model.

Els canvis de color són elements que ens permeten canviar el color de la llum que projectem. Poden ser accessoris externs, o elements interns que formen part del mateix focus.

El principal avantatge de l'ús d'aparells externs és l'estalvi d'espai, ja que aconseguim tenir una gran varietat de colors en un mateix aparell. Als focus convencionals s'hi pot acoblar un canvi de color que anomenem Scroller, i que consta d'un suport on podem situar els diferents filtres de color enrotllats en dues barres controlades per motors pas a pas. A través del senyal DMX podem moure els rotlles endavant o endarrere per col·locar el filtre de color que ens interessa.

Par36 amb canvi de color rotatori i Scroller.

L'aparició de focus robotitzats i LED, deixa enrere tot el grup d'accessoris per focus convencionals, ja que aquests nous models porten mecanismes de canvi de color incorporats. Aquests sistemes que consten de rodes de color, els podem dividir en dos tipus: les rodes de Color fix, i les rodes progressives de Color CMY (Cian, Magenta, Yellow).

Deixant a part dels aparells de LED, els caps mòbils o escàners incorporen en el seu interior un o altre sistema de rodes, o ambdós al mateix temps. 

La roda de Color fix ens permet triar un color segons la seva posició, o bé situar-se entremig de dos colors consecutius i projectar les dues meitats al mateix temps. També es pot fer girar la roda a diferents velocitats, de manera que el color anirà canviant sense parar.

Els nombres senars ens donen la posició de cada color, els nombres parells les posicions entremig.

L'altre possibilitat és tenir les tres rodes progressives de color CMY (Cian, Magenta, Yellow) i a mesura que les fem girar van tenyint la llum blanca de color. La combinació de les tres rodes ens permet arribar a fer mescles quasi infinites i aconseguir tota la gamma de colors de l'espectre visible.

Els aparells que funcionen amb LED (Light Emitting Diode) RGB, RGBW, RGBWA, o RGBWAU (Red, Green, Blue, White, Amber, Ultraviolet), normalment porten els diferents colors incorporats en el mateix xip LED. A mesura que anem donant intensitat a cada un dels colors, obtenim diferents resultats. És a dir, amb les diferents sumes de cada color, obtenim tota una àmplia gamma de colors.

Què és un Gobo? acrònim de l'anglès, "goes before optics" (va abans de l'òptica), és una tècnica fotogràfica i cinematogràfica per bloquejar la llum mitjançant una pantalla opaca. Aquests elements ens permeten fer que la llum es projecti retallada en formes i colors concrets. Són ideals per projectar lletres, textures, imatges, etc... Segons el material de construcció, en trobem dos tipus: els Metàl·lics i els de Vidre.

· Metàl·lics

Retallats sobre una superfície metàl·lica. Suporten temperatures molt altes i poden ser de diferents mides segons l'aparell on l'hem de fer servir. Són resistents i podem encunyar-hi qualsevol patró de disseny que permeti mantenir vertebres entre els espais foradats.

· Vidre

Impresos sobre una superfície de vidre, permeten projectar qualsevol forma i color, amb degradats en l'escala de grisos i de colors. No necessiten tenir vertebres per reproduir certes imatges i per tant milloren el resultat gràfic. Tampoc pateixen una dilatació aberrant amb l'escalfor i tenen un enfocament constant.

S'han de manipular amb molt de compte sense tocar la superfície de vidre per evitar deixar empremtes i ratllar la superfície.

Els caps mòbils o escàners de mirall incorporen una o dues rodes de Gobos on van situades les diferents imatges que podem projectar. Aquestes imatges o Gobos poden ser metàl·lics o de vidre, i poden estar situats a la roda de Gobos rotatius, que giren sobre si mateix, o a la roda de Gobos estàtics. Es poden seleccionar una a una fent girar les rodes des de la taula de control de llums, o es pot fer girar tota la roda amb un moviment rotatiu continu a diferents velocitats, de manera que van passant una a una consecutivament. Cada roda està controlada des de la taula per un canal DMX independent, i un tercer canal, Gobo Rot, ens permet actuar sobre la roda de Gobos rotatius per fer girar cada imatge sobre si mateixa, donant-li una posició fixa o una rotació continua.

Rotating Gobo Wheel i Gobo Rot. I Fixed Gobo Wheel.

Els Gobos situats a les rodes de Gobo, són més petits que els que s'utilitzen en els aparells convencionals, d'aquesta manera es pot minimitzar l'espai dins l'aparell, però també es poden substituir en qualsevol moment quan necessitem projectar una imatge concreta que no es troba dins l'aparell. Per això hi ha un ampli catàleg al mercat on triar entre diferents imatges, o es pot fer encunyar o imprimir qualsevol imatge vectoritzada.

Catàleg ROSCO: https://la.rosco.com/es/products/catalog/gobos

Per aconseguir textures amb un moviment continu, alguns aparells incorporen una roda d'animació que gira sobre si mateixa i permet tenir un moviment infinit, simulant efectes de foc, aigua, pluja o neu, núvols en moviment, l'efecte d'un tren accelerat, etc.

La velocitat del moviment és variable i es pot controlar des de la taula de llums canviant el valor del canal DMX corresponent. També es poden mesclar altres imatges estàtiques o rotatòries de les rodes de Gobos, de manera que jugant amb les diferents velocitats de rotació de la roda d'animació i la roda de Gobos, la direcció del moviment, el focus, els colors, o qualsevol altre atribut, s'aconsegueixen una gran varietat d'efectes.

L'ús de prismes permet crear nous efectes d'il·luminació amb un gran impacte visual. A causa de la refracció de la llum, la imatge projectada es multiplica en travessar les diferents cares del prisma. Aquests prismes que poden ser de tres, quatre o més cares, estan muntats sobre un mecanisme que els permet girar en ambdues direccions a una velocitat regulable. Segons la forma dels prismes que es fan servir, la multiplicació de la imatge pot ser circular o lineal.

Els mecanismes dels Prismes i dels Gobos són totalment independents i les seves respectives velocitats de rotació es poden combinar lliurement.

La refracció té lloc quan una ona que es propaga en un mitjà passa a un altre en el qual la seva velocitat de propagació és diferent. A conseqüència de la diferencia de velocitat de propagació es produeix una mena de "flexió" de l'ona, que modifica la seva direcció de propagació.

És un sistema mecànic que permet enquadrar el feix de llum a partir de quatre fulles de tall. Cada fulla té dos motors individuals per modificar la posició i l'angle dels seus extrems, d'aquesta manera, juntament amb la rotació de tot el mòdul, podem crear diferents formes geomètriques. És important destacar que totes les arestes, independentment de l'angle del zoom, es reprodueixen sempre en línia recta i sense distorsió, cosa què proporciona un marc completament enfocat.

Les fulles de tall o "cuchillas" tallant la circumferència del feix de llum. 

Orientació del mecanisme de les fulles de tall:

(- 45º DMX = 0), (0º DMX = 128), (+45º DMX =255)

Les quatre fulles de tall disposades en dos plans.

Les funcions del canal de control permeten accions especials com ara: restablir tots els paràmetres, encendre/apagar la làmpada, o el calibratge parcial d'algun paràmetre, entre d'altes. Els valors s'han d'executar sense temps de transició per no canviar tots els paràmetres. 

• Reset: Restableix tots els mecanismes de l'aparell.
• Lamp On / Lamp Off: Engega o apaga la làmpada.
• Partial Recalibration: Restableix només el paràmetre triat (Color, Gobo, Zoom, etc.) sense afectar els altres.
• Pan/Tilt Fast Mode: Redueix el temps de reacció a les ordres de moviment Pan i Tilt.
• Pan/Tilt Normal Mode: Processa les ordres de Pan i Tilt a la velocitat normal.

Per distingir entre els diferents tipus de focus robotitzats podem classificar-los segons el feix de llum i els seus efectes. Quan parlem d'il·luminació, escoltem moltes vegades les paraules Wash, Spot, o Beam, aquesta nomenclatura es refereix a la forma en què els focus difonen la seva llum. En aquest sentit podem diferenciar entre els que dispersen la llum, banyant l'escena de colors, i els que concentren i defineixen el feix de llum per crear cons i formes diferenciades. Després, encara podem incloure un nou grup d'aparells dedicats als efectes.

Tenint en compte la dispersió i la definició del feix, i depenent de quines siguin les nostres necessitats, utilitzarem un tipus o altre de projector, sabent sempre on està tot el seu potencial segons les seves característiques.

Una lent o focus Wash dispersa el feix de llum per il·luminar i acolorir tota l'escena. Són lents, algunes tipus Fresnel, que permeten grans angles d'obertura aconseguint una difusió màxima de la llum. Són lents difusores que no permeten l'enfoc, i per tant no poden projectar Gobos, textures, o crear feixos definits de llum, per això s'utilitzen per il·luminar grans espais i escenes generals.

Dins del grup d'aparells Wash podem diferenciar-ne dos tipus: els que tenen moviment i els que no.

Els primers són aquells que tenen un cap mòbil que ens permet moure el feix de llum des de la taula de control. A part del Pan (moviment horitzontal) i el Tilt (moviment vertical), també poden tenir Zoom, per obrir més o menys el feix, Strobo, i evidentment Color; CMY o RGBW depenent de si funcionen amb làmpada de descàrrega o làmpada LED.

El segon tipus són aquells que no ens permeten moviment i que per tant haurem d'enfocar o dirigir manualment. Poden canviar el Color, que és la característica principal d'un Wash, efecte Strobo, i alguns també tenen Zoom.

Un Spot, al contrari d'un Wash, s'utilitza per concentrar i definir el feix de llum i dirigir l'atenció del públic cap a un punt concret de l'escenari. No solen obrir més de 45º i en concentrar la llum, poden projectar-la a més distància. A part d'il·luminar, la combinació dels traços de diferents aparells ens deixen dibuixar textures en l'aire. Les lents planoconvexes que utilitzen els Spot ens permeten enfocar el feix i projectar formes, podem afegir Gobos per dibuixar textures sobre les superfícies, i amb l'Iris o Zoom obrir o tancar el feix. També tenen molts altres atributs com: Focus, Prisma, Strobo, Colors, etc.

Dins del grup d'aparells Spot, podem diferenciar-ne dos tipus: els Escàners de mirall i els de Cap Mòbil.

Els primers fan servir una làmpada de descàrrega, un mirall o conjunt de miralls reflectors, una lent d'enfocament i un obturador que ens permetrà fer els efectes estroboscòpics. A part, un disc de Colors i un disc de Gobos que podrem seleccionar mitjançant la rotació dels motors als quals van units.

Per controlar la posició del feix, es fa servir el mirall que va muntat sobre un sistema de dos eixos, governats per motors pas a pas, que els hi proporciona una gran rapidesa de moviment.

Escàners

El segon tipus, els de Cap Mòbil es caracteritzen per tenir una lira mòbil que subjecta el cap. Aquests, que normalment porten una làmpada de descàrrega, tenen a dins de cap tota la sèrie de mecanismes que ens permetran modificar el feix de llum.

El terme Beam, que en anglès vol dir feix o raig, es refereix al tipus de feix de llum. En ser un feix molt tancat o concentrat, aquesta esdevé la principal característica del focus, per tant parlant de Beams ens estem referint a raigs de llum. Son focus que no s'utilitzen per il·luminar escenes o objectes, sinó que es fan servir per traçar raigs en l'aire. Per això és important crear una atmosfera densa, de partícules o de fum, on projectar i dibuixar els raigs de llum.

Els focus Beam són molt similars als Spot però encara concentren molt més el feix de llum. Podem dir realment que són concentradors de llum. També poden projectar Gobos i Colors, i a diferència dels Spots utilitzen lents més gruixudes i amb més diòptries que aconsegueixen un feix de llum de major intensitat i de major abast.

És important tenir en compte que en concentrar tot el feix de llum en un punt tan reduït, també estem concentrant tota la temperatura. Per tant hem d'evitar mantenir aquest feix quiet sobre una mateixa superfície durant molt temps.

Les barres de LED no són molt versàtils per il·luminar actors o músics dalt d'un escenari. En canvi, sí que són molt útils per algunes funcions concretes, com ara banyar parets, plafons o ciclorames, i tenyir-ho de color. El principal avantatge és el poc espai que ocupen resseguint el perfil de les parets.

Quan les utilitzem en un escenari la seva funció pot canviar, en comptes de ser aparells per il·luminar, es transformen en part del decorat. D'aquesta manera, repartides en l'espai escènic, actuen com un efecte dibuixant formes que canvien de color.

A partir del moment en què podem treballar amb xarxes, que ens permeten manipular una gran quantitat de dades digitals, les possibilitats es multipliquen. Amb l'ús del protocol Art-Net, s'obre un gran ventall de possibilitats que el DMX ens començava a limitar.

Veiem com nous aparells que utilitzen el LED com a Píxel, podent crear figures dins d'un Panell o Píxel Matrix.

Alguns exemples de barres o Panells de LED, i les seves especificacions tècniques.

Stairville Pixel Panel 440 RGB MKII

https://video2.thomann.de/vidiot/02591c1c/video_i7702p8_yd59vq2a.mp4

Panell d'efectes de píxels LED

• Amb 160 peces LED SMD Tri-Color RGB
• El STAIRVILLE Píxel Panell està dissenyat per a mapeig de píxels i mapeig de vídeo
• Es pot controlar a través d'Art-Net
• A més, el control és possible a través de DMX 512
• És ideal per a la instal·lació en configuracions de clubs, bars i escenaris
• Els mòduls es poden unir en longitud amb els connectors subministrats
• El suport de la part posterior es pot posicionar de forma variable per a un muntatge flexible
• 4 files de 40 LED SMD RGB
• La versió MK2 ofereix una PWM més alta per veure vídeos sense parpelleigs i una major brillantor

Dades tècniques:

• Font de llum: 160 peces LED 5050 SMD RGB
• Sortida de llum: 4200 nits
• Protocols de control suportats: DMX-512 (8 o 480 canals), Art-Net
• Entrada / Sortida RJ45
• Entrada i sortida DMX: XLR de 3 pins + 5 pins
• Entrada i sortida d'alimentació: PowerTwist
• Mode automàtic, mestre / esclau
• Refrigeració per convecció
• Atenuador: 0-100%
• Angle del feix: 120º
• Espaiat entre píxels: 25 mm
• Carcassa: Alumini fos
• Suport de muntatge
• Color: Negre
• Classe de protecció: IP20
• Dimensions (amb suport): 1000 x 118 x 123 mm (alt x ample x profund)
• Pes: 4 kg

Stairville Pixel Panel 144 RGB

https://video1.thomann.de/vidiot/02591c1c/video_i6657p8_yd59vq7a.mp4

https://video1.thomann.de/vidiot/02591c1c/video_i6658p8_yd59vq8a.mp4 

Panell d'efectes de píxels LED

• Amb 144 peces LED SMD Tri-Color RGB
• El STAIRVILLE Píxel Panell 144 està dissenyat per a mapeig de píxels i mapeig de vídeo
• Es pot controlar a través d'Art-Net
• A més, el control és possible a través de DMX 512
• És ideal per a la instal·lació en configuracions de clubs, discoteques i escenaris, on t'agradaria utilitzar un sistema de llum i efectes moderns
• Els mòduls es poden connectar entre si amb els connectors subministrats

Especificacions tècniques:

• Font de llum: 144 peces LED 5050 SMD RGB
• Sortida de llum: 3290 nits
• Protocols de control suportats: DMX-512 (8 o 432 canals), Art-Net
• Entrada / Sortida RJ45
• Entrada i sortida DMX: XLR de 3 pins
• Entrada i sortida d'alimentació: PowerTwist
• Mode automàtic, mestre / esclau
• Refrigeració per convecció
• Atenuador: 0-100%
• Angle del feix: 120º
• Espaiat entre píxels: 25mm
• Carcassa: Alumini fos
• Classificació IP: IP20
• Suport de muntatge
• Color: Negre
• Dimensions (amb suport): 300 x 300 x 117mm (llarg x ample x alt)

Pes: 2,5kg

Què és el Mapping de píxels?

El Pixel Mapping es basa en l'ús d'un programari per a reproduir mapes de bits o vídeo en una matriu o quadrícula d'aparells d'il·luminació. En principi es pot fer servir qualsevol mena d'aparell, focus mòbils o convencionals, però l'ús d'aparells de LED RGB és la millor opció per obtenir una pantalla de baixa resolució on mostrar figures o imatges fetes amb "píxels".

La idea del Pixel Mapping és convertir la matriu d'aparells "senzills" en un televisor gegant. La "pantalla" no té perquè ser rectangular i ni tan sols una superfície compacte, ja que mitjançant mapes de píxels es poden crear efectes en una tira de LED RGB o reproduir una imatge enorme entre diversos elements.

El mapa de píxels tracta cada aparell o LED com un píxel individual i els hi envia la informació, normalment color i intensitat, des de la matriu.

Habitualment els aparells d'il·luminació són controlats mitjançant el senyal DMX, però si els nostres "píxels" de LED utilitzen 4 canals DMX cada un (RGBW), ens trobem que fins i tot una superfície petita pot utilitzar centenars d'adreces DMX. En aquest cas necessitarem enviar el senyal DMX mitjançant el codi Art-Net, el protocol de codi obert per a gestionar múltiples universos DMX.

El Pixel Mapping només és una eina. Ens permet crear efectes complexos d'una manera senzilla, amb patrons predefinits o realitzats en directe. Sens dubte facilita la programació dels nivells de milers de canals DMX. La majoria de les consoles d'il·luminació professionals com: Grand MA, Avolites, ETC EOS, Cham Sys MagicQ, etc. tenen un apartat per gestionar el Pixel Mapping.

Exemple:  Panell de 5 x 5 LED RGBW.

Si cada LED té 4 canals, vermell, verd, blau i blanc, i tenim 25 LED (5 x 5 = 25), el resultat seran 100 canals DMX (imatge A).

Imatge A

Quan seleccionem els canals corresponents al color vermell i els hi donem un valor 255, els "píxels" vermells s'encendran al 100%, mentre que la resta de colors, verd, blau i blanc, en estar el seu valor al 0% quedaran apagats (imatge B). 

Imatge B

A partir d'aquí podem crear una seqüencia que simuli moviment, variant els valors DMX de cada pas.

Gestionar cada pas de la seqüència, i cada canal DMX de cada color del LED, és realment un procés molt lent. Per això les taules que ens permeten crear Pixel Mapping ja incorporen una sèrie de patrons i generadors que fan que tot el procés sigui molt senzill. Nosaltres només haurem de modificar alguns paràmetres dels patrons i el programa gestionarà totes les dades de cada canal.

L'estroboscopi és un instrument que permet visualitzar un objecte que està girant, com si estigués parat o girant molt lentament. La paraula "Strobos" ve del grec, que significa "donar voltes". Està dotat d'una làmpada, normalment de descàrrega gasosa de xenó, similar a les emprades en el flaix de fotografia, amb la diferència que en comptes d'una ràfega de llum, emet una sèrie de ràfegues de llum consecutives amb una freqüència regulable.

Si tenim un objecte que està girant a n revolucions per minut, i regulem la freqüència de l'estroboscopi a n ràfegues de llum per minut, quan il·luminem amb ell l'objecte giratori, aquest, al ser il·luminat sempre en la mateixa posició semblarà que està parat. En canvi, si la freqüència de les ràfegues de llum no coincideixen exactament amb la freqüència del gir, però s'hi aproxima molt, veurem l'objecte moure's lentament cap endavant o cap enrere, depenent de la freqüència de les ràfegues de llum que tingui l'estroboscopi.

Zoòtrop    https://andygiger.com/science/zoetrope/index.html

Els Strobos s'han adaptat com a efecte d'il·luminació per a discoteques o clubs nocturns, on generen la impressió de ballar a càmera lenta, o com a efectes de flaix en espectacles en directe.

Martin Atòmic 3000

• L'Atòmic 3000 DMX és un potent efecte estroboscòpic de 3000 W
• Temperatura de color 5600K
• Efecte encegador continu
• Intervals de flash variables d'20ms a 2s
• Durada i intensitat de flash variable
• Efectes especials pre-programats
• Alimentació auto ajustable 90-260V, 50 / 60Hz
• Funcionament DMX
• Mesures: llarg 425 mm, ample 245 mm, alt 240 mm (9.5 ")
• Pes: 7.5 kg

El ELAN STROBE 1000 RGBW és un potent Strobo LED, perfecte per banyar grans superfícies gràcies als més de 38.000 lúmens i al seu feix de 140 º.

• Llum Wash
• 38.000 lúmens
• 140 º graus òptics
• 1260 RGBW LED
• Canals DMX: Channel Mode (1/3/4/7/8/16) - Píxel Mode (4/8)
• Barreja de color: RGBW
• Potència i consum: 220-240 V, 50/60 Hz: 800 W, 5 A, PF 0.75
• Pes: 8,05kg (+ 1kg grapes)

Una màquina de partícules o màquina de fum, és un dispositiu que genera un vapor dens, similar a la boira o el fum. Aquesta boira artificial s'utilitza en aplicacions d'entreteniment professional per millorar els efectes d'il·luminació i dispositius làser.

Aquestes màquines produeixen el fum o boira, vaporitzant l'aigua barrejada amb un fluid basat en el glicerol o glicerina, o mitjançant l'atomització de partícules d'oli mineral. Per generar el fum, s'injecta el fluid sobre una base calenta que fa que s'evapori ràpidament, i quan el vapor resultant entra en contacte amb l'aire exterior fred, el vapor es condensa i genera la boira artificial.

Tot i que ambdós tipus de fluids, amb base d'aigua o partícules d'oli, es coneixen com a líquid de fum, no són ni compatibles ni intercanviables.

En els models més bàsics de màquines hi trobem; el dipòsit de fluids, la bomba elèctrica per moure el fluid i l'intercanviador de calor que vaporitza el fluid. Els models més complexos poden incloure altres elements, com bombes de velocitat variable per controlar la sortida de boira, mòduls de temporització, turbines d'aire, o components de control per a operar a distància.

Les màquines de fum Fogger (Fog Machine), són les més comunes i creen aquest efecte mitjançant l'escalfament del líquid i expulsant-lo a l'exterior en forma de vapor, creant un núvol molt dens en poc temps, que pot variar depenent del tipus de líquid usat. Els líquids usats estan basats en aigua.

Les màquines de boira Hazer, es diferencien principalment de les altres per utilitzar compostos basats en oli i per què no escalfen el líquid. El fluid es bomba en una cambra tancada on un compressor d'aire fa volar el fluid en un vapor, que després és expulsat per un ventilador en forma de boira creant una atmosfera de partícules més homogènia i que dura més temps en suspensió.

Les màquines de boira Fazer, essent màquines destinades a crear boira, podem dir que són un híbrid entre les Fogger i les Hazer, i es diferencien de les Hazer per què necessiten escalfar el líquid basat en aigua.

El Fum Baix (Low Fog), es diferencia del fum o la boira convencional perquè quan surt de la màquina en comptes de tendir a pujar, cau a terra dipositant-se sobre les superfícies. Això es pot aconseguir refredant el fum abans de sortir de la màquina o utilitzant gel sec.

El gel sec, també anomenat neu carbònica, és diòxid de carboni (CO2) en estat sòlid. A pressió atmosfèrica normal es troba a una temperatura de -78.5ºC, i rep aquest nom perquè malgrat semblar-se al gel normal o a la neu, quan es sublima i passa de sòlid a gas sense passar per estat líquid, no deixa residu d'humitat. La seva base no és aigua i el seu estat natural és gasós, fins i tot a baixa temperatura ambiental.

És important manipular el gel sec amb molta precaució, ja que pot produir cremades per fred o congelació, i també és asfixiant a altes concentracions. Per tant és important seguir tots els procediments per a una correcta manipulació abans d'usar-lo. Això vol dir, usar guants aïllants i ulleres de seguretat.

La ICE101 és una màquina que genera fum a poca alçada sense les molèsties o possibles riscos per a la salut que pugui tenir el gel sec o els compostos de CO2 que es feien servir abans. Aquest efecte s'aconsegueix gràcies a la refrigeració del fum, provocant que es condensi i al pesar més que l'aire caigui a terra. Gràcies al recipient de gel, el qual pot albergar fins a 10 kg, el seu efecte pot durar des de 80 minuts fins a 12 hores. En cas de no fer servir gel, tindrem una màquina de boira convencional.

Els ventiladors i les turbines són perfectes per distribuir el fum o la boira als escenaris. Col·locades al davant, darrere, o als costats de les màquines de fum, ajuden a impulsar les partícules creant corrents d'aire en la direcció necessària. Es fan servir tant en interiors com en exteriors, en concerts, espectacles de làser, discoteques, o qualsevol lloc on és necessari generar corrents d'aire per repartir les partícules de fum.

També s'utilitzen com a efectes especials en rodatges de videoclips, TV, Cinema, parcs d'atraccions, estudis de fotografia, en teatre, o tots aquells casos on es necessiti una solució per crear efectes d'aire, o per impulsar altres elements com confeti, bombolles, neu, etc.

Els models més professionals es poden controlar mitjançant el DMX.

Turbina i ventilador

Una bola de miralls o "bola de discoteca" és un objecte esfèric que reflecteix la llum en múltiples direccions, produint un complex efecte visual. La seva superfície està coberta amb centenars o milers de miralls, gairebé tots amb la mateixa forma i mida.

Normalment es penja sobre el cap del públic des d'un dispositiu motor que la fa girar contínuament en un eix vertical. El motor és de velocitat fixa i només es pot controlar l'encesa a través d'un canal de Dimmer On/Off o un Switch DMX. Al mateix temps s'il·lumina amb un o diversos focus perquè la llum reboti en ella i el públic pugui visualitzar un efecte hipnòtic de rajos que es mouen sobre ells i sobre les parets del recinte.

Kit d'instal·lació; bola de miralls, motor rotor i focus amb canvi de colors. Mitja bola.

També podem trobar l'opció de mitja bola de miralls, per sostres amb poca alçada o per situar-la al terra d'un escenari.

Les làmpades de llum negra emeten radiació electromagnètica ultraviolada UVA, amb un component residual molt petit de llum visible. Estan fetes generalment de la mateixa manera que les làmpades fluorescents convencionals, excepte que utilitzen un únic fòsfor, i en lloc del vidre transparent exterior fan servir un vidre fosc conegut com a "vidre de Wood", que bloqueja la major part de l'espectre de "llum visible".

Vidre de Wood.- Desenvolupat per Rober Williams Wood en 1903, aquest vidre elimina la part visible de la llum permetent el pas a bona part de la llum ultraviolada i la majoria de la infraroja.

La llum negra es fa servir en ambients foscos per ressaltar alguns colors sobre d'altres, aconseguint efectes sorprenents. És generalment acceptat que la làmpada de llum negra només fa ressaltar els colors blancs, que tenen una brillantor blanc-violàcia, deixant gairebé en la foscor la resta. En realitat la llum negra ressalta els materials fluorescents, entre ells el polièster, que sol estar present en les teles blanques (en samarretes, camises i sabatilles). Aquest tipus de llum se sol utilitzar en una discoteca per a crear una lluentor especial en conjunt amb les altres llums.

Tipus de llum ultraviolada

La llum ultraviolada es pot obtenir emprant diferents tecnologies com fluorescència, incandescència o LED, entre d'altres.

Fluorescent .- Es fabriquen de la mateixa manera i amb les mateixes característiques que els tubs convencionals. La diferència radica que s'empra un fòsfor que emet llum UV en lloc de llum blanca. El fòsfor usat dependrà de la franja de longitud d'ona de la llum que es desitgi. Els més comuns solen ser; el fluoro borat d'estronci (SrB4O7F:EU2+) o el borat d'estronci (SrB4O7:EU2+), tots dos dopats amb europi si volem una llum d'entre 368-371 nm, mentre que per als 350-353 nm el fòsfor s'obté en dopar amb plom el silicat de bari (BaSi2O5:Pb+).

Incandescència .- La llum s'obté filtrant la part visible mitjançant un vidre de Wood. Va ser el primer tipus de font de llum negra dissenyat. No és d'estranyar que malgrat ser molt econòmica i fàcil de produir es tracta d'un tipus de bombetes extremadament ineficients.

Vapor de mercuri .- Es poden produir llums de llum negra d'alta potència. No fan servir cap fòsfor per emetre la llum, en aquest cas s'aprofita la radiació de llum que genera el mercuri a altes pressions (500 a 1.000 kPa) a la banda de 350-375 nm. Les làmpades que s'obtenen produeixen més radiació UVA per watt que les fluorescents.

Llum negra LED .- Obtenir llum negra també és possible emprant certs tipus de díodes LED, encara que aquesta no sol estar per sota dels 380 nm. D'aquesta manera, s'obté una radiació de baixa energia on hi ha part de llum visible.

Vapor de mercuri i fluorescent.

Són maquines que serveixen per disparar confeti i que es poden controlar a través del senyal DMX.

Els models més senzills estan dissenyats per disparar cartutxos pre-omplerts d'un sol ús, amb un sol tret. Aquests cartutxos porten un dipòsit de nitrogen comprimit, un detonador que s'activa amb un impuls elèctric, i un dipòsit on va la càrrega que pot ser de confeti o serpentines de diversos colors, incloent-hi paper fluorescent o metàl·lic. 

Altres models més complexos permeten llençar confeti de manera contínua, impulsat per un compressor d'aire o per bombones de CO2. També s'activen mitjançant el senyal DMX o de marera manual, i es poden recarregar amb tota mena de paper confeti.