El quadre general de comandaments i proteccions es col·loca a l'origen de la instal·lació i consta d'un conjunt d'elements destinats a controlar tota la instal·lació elèctrica i a protegir a les persones i els aparells connectats a la xarxa elèctrica.

Està format per diferents elements independents, de manera que si es produeix una avaria en un dels circuits, els altres continuen funcionant. Tots els interruptors, tret del diferencial que serveix per detectar una fuita del corrent elèctric a la instal·lació, serveixen per tallar el subministrament de forma manual o de forma automàtica en cas de produir-se una sobrecàrrega o curtcircuit.

En un quadre elèctric hi podem trobar els següents components:

- Protector Contra Sobretensions - PCS

- Interruptor de Control de Potència - ICP

- Interruptor General Automàtic - IGA

- Interruptor Diferencial - ID

- Petit Interruptor Automàtic - PIA

PCS - Protector Contra Sobretensions

Per tal d'incrementar la seguretat, és un element de presència obligatòria en els quadres elèctrics de nova instal·lació. Tal com indica el seu nom, protegeix els aparells elèctrics de la casa i n'evita els danys per sobretensions. Les puntes de tensió es poden deure, per exemple, a la caiguda d'un llamp durant una tempesta, i poden ocasionar danys en els equips, en la instal·lació, i fins i tot en les persones. En cas de sobretensió, el PCS actua com un escut i desvia el corrent a la presa de terra, evitant danys en els aparells elèctrics.

ICP - Interruptor de Control de Potència

L'ICP o interruptor de control de potència ocupa la primera posició dins del quadre elèctric, davant de l'interruptor general automàtic (IGA). L'ICP és l'encarregat de tallar el subministrament elèctric quan la demanda de potència supera la potència contractada, o en casos de sobrecàrrega o curtcircuit, per tal d'evitar danys en la instal·lació.

IGA - Interruptor General Automàtic

L'IGA és l'interruptor general de la instal·lació. Es pot accionar manualment per obrir o tancar el corrent elèctric i té la funció de protegir tota la instal·lació contra sobrecàrregues i curtcircuits. Controla que no es posi en perill la integritat de les línies de la instal·lació per culpa d'un sobreescalfament, i supervisa que no superis el màxim que suporta la instal·lació. 

ID - Interruptor Diferencial

L'ID protegeix a les persones del perill d'electrocució i és diferent de la resta de dispositius. La seva funció és detectar la fuita del corrent elèctric a la instal·lació. Quan es detecta una fuga, el circuit es desactiva i deixa de passar corrent elèctric evitant el perill per a les persones. L'ID disposa d'un polsador de prova, que en pitjar-lo provoca una fuita controlada que dispara l'interruptor. S'ha d'accionar el polsador de prova periòdicament per verificar el seu correcte funcionament.

En un ID hi ha dos pols (dues fases o fase i neutre). Si el corrent que passa per un pol no és exactament el mateix que passa per l'altre vol dir que certa quantitat d'electricitat ha "desaparegut". Això sol indicar que aquesta electricitat, per culpa d'alguna cosa que no funciona bé, ha derivat cap a terra. Aquesta derivació o s'ha fet a través d'algun objecte metàl·lic que toca a terra o s'ha fet a través del cos d'una persona que toca aquest objecte metàl·lic o directament un fil elèctric. Si es tracta d'aquest segon cas, cal que s'interrompi ràpidament el pas del corrent si no volem tenir un accident d'electrocució. Això és el que fa automàticament l'interruptor diferencial.

Per norma general, cada quadre elèctric acostuma a tenir un diferencial, però en funció de les línies a protegir pot ser que n'hi hagi més d'un per tal de controlar les diferents zones.

PIA - Petit Interruptor Automàtic

Aquests interruptors controlen per separat l'arribada d'electricitat als diversos circuits i aparells de la instal·lació. Si detecten un excés de consum en un dels circuits, l'interruptor es desconnecta automàticament deixant sense electricitat la zona en qüestió, però no la resta d'aparells. Són interruptors magnetotèrmics i serveixen per tallar l'electricitat de forma manual, o automàtica en cas de curtcircuit o de sobrecàrrega. També resulten d'utilitat perquè donen l'opció de tallar l'electricitat d'una part concreta de la instal·lació sense haver de desconnectar tot el subministrament.

* Si salta una PIA, podràs conèixer la zona exacta en la qual s'ha produït l'incident. Però si ha saltat l'Interruptor Diferencial, pots estar segur que és per una derivació d'un aparell en males condicions o per un problema en la instal·lació elèctrica.

Un interruptor automàtic o tallacircuit és un dispositiu capaç d'obrir o interrompre un circuit elèctric quan la intensitat del corrent elèctric que hi circula excedeix d'un determinat valor o en cas que es produeixi un curtcircuit, amb l'objectiu de no causar danys a la instal·lació elèctrica. A diferència dels fusibles, que s'han de canviar després que es fonguin per la sobreintensitat, el tallacircuit es pot tornar a activar un cop s'hagi localitzat i arreglat la causa que l'ha fet saltar.

Ambdós dispositius es complementen en la seva acció de protecció, el magnètic pels curtcircuits i el tèrmic per a les sobrecàrregues. A més d'aquesta desconnexió automàtica, l'aparell està proveït d'una palanca que permet la desconnexió manual del corrent i el rearmament del dispositiu automàtic quan s'ha produït una desconnexió. No obstant això, aquest rearmament no és possible si persisteixen les condicions de sobrecàrrega o curtcircuit. Fins i tot tornaria a saltar encara que la palanca estigués subjecta amb el dit, ja que utilitza un mecanisme independent per desconnectar el corrent i baixar la palanca.

El dispositiu descrit és un interruptor magnetotèrmic unipolar, per tant només talla un dels fils del subministrament elèctric. Però també existeixen versions bipolars i per a corrents trifàsics, tot i que en essència tots estan fonamentats en els mateixos principis que el descrit anteriorment.

Es diu que un interruptor és de tall omnipolar quan interromp el corrent a tots els conductors actius, és a dir les fases i el neutre.

Les característiques que defineixen un interruptor magnetotèrmic són l'amperatge, el nombre de pols, el poder de tall i el tipus de corba de tret (B,C,D,MA) (per exemple, Interruptor magnetotèrmic C-16 A-IV 4,5kA).

- Tensió de treball: Voltatge per al qual estan dissenyats. Poden ser monofàsics o trifàsics.

- Intensitat nominal: Igual que amb la tensió, és el valor del corrent de treball.

- Poder de tall: La intensitat màxima que pot interrompre.

- Poder de tancament: Intensitat màxima que pot suportar sense patir danys.

- Nombre de pols: La quantitat de connectors que podem connectar al dispositiu.

En funció de la intensitat que vulguem que suporti el nostre magnetotèrmic, hem d'escollir un tipus o un altre.

- 10A: Per a línies d'enllumenats amb cables de fins a 1,5 mil·límetres

- 16A: En línies de corrents amb cables de fins a 2,5 mil·límetres

- 20A: Per a línies d'electrodomèstics i cables de fins a 4 mil·límetres

- 25A: Forns i vitroceràmiques amb cables de fins a 6 mil·límetres

En funció del nombre de pols:

- Unipolars: protegeixen únicament una fase.

- Bipolars: protegeixen una fase i el neutre.

- Tripolars: protegeixen les tres fases.

- Tetrapolars: protegeixen les tres fases i el neutre.

Corba de tret segons la velocitat de tret després de detectar l'anomalia.

• Corba B: sector terciari i industrial per protegir grans longituds de cables.
• Corba C: instal·lacions domèstiques i protecció de circuits.
• Corba D: sector terciari i industrial per protegir línies amb puntes de corrent elevades.
• Corba Z: protecció de circuits electrònics.
• Corba MA: protecció de motors industrials i del sector terciari.
• Corba ICP: interruptor de control de potència.

L'interruptor diferencial és un dispositiu de protecció contra les derivacions elèctriques a terra. Aquestes derivacions suposen un perill d'electrocució per a les persones, bé sigui per contacte directe o indirecte.

L'interruptor diferencial consta d'un parell de bobines en un nucli ferromagnètic on cadascuna d'elles genera un camp magnètic oposat al de l'altra. Aquestes bobines són connectades en sèrie al circuit a protegir de manera que, en un funcionament normal del circuit sense fugues, els corrents d'entrada i de sortida són iguals, el camp magnètic generat és nul i el sistema no exerceix cap força a l'interruptor acoblat. Quan hi ha una fuga de corrent per una derivació a terra en l'equip o circuit a protegir, els corrents d'entrada i de sortida de l'interruptor diferencial són diferents i, per tant el camp generat és diferent de zero. Quan aquest camp és prou gran, acciona l'interruptor de desconnexió.

Les característiques que defineixen un interruptor diferencial són; la intensitat nominal, el nombre de pols, i la sensibilitat. Per exemple: Interruptor diferencial 16A-IV-30mA.

La sensibilitat serà la que provoqui el tret del relé polaritzat amb una major o menor corrent de fuita. Els tres tipus més usuals al mercat que ens podem trobar són els següents:

• Baixa sensibilitat: Corrent de fuga de 300 mA.
• Alta sensibilitat: Corrent de fuga de 30 mA.
• Molt alta sensibilitat: Corrent de fuga de 10 mA.