L'electricitat és un tipus d'energia transmesa pel moviment dels electrons a través d'un material conductor. Per exemple, els metalls són materials amb alta conductància elèctrica i permeten el moviment d'electrons fàcilment. Dins del material conductor els electrons es poden moure en un o en dos sentits, en funció de la qual cosa es poden distingir dos tipus de corrent; el corrent continu i el corrent altern.

Quan el flux de corrent elèctric es dóna en un sol sentit, es coneix com a Corrent Continu, generalment designada amb les sigles DC, de l'anglès Direct Current, o encara que amb menys freqüència amb les sigles CC.

Quan el flux elèctric es dóna en dos sentits es coneix com a Corrent Altern, i es designa generalment amb les sigles AC, de l'anglès Alternating Current, o encara que amb menys freqüència amb les sigles CA.

La majoria de xarxes elèctriques actuals utilitzen el corrent altern, mentre que les bateries, piles i dinamos generen corrent continu.

En la naturalesa l'electricitat és relativament rara si es compara amb lo quotidiana que és en la nostra vida diària, on només és generada per alguns animals i per alguns fenòmens naturals com els llamps.

En la recerca de generar un flux d'electrons artificial, els científics es van adonar que un camp magnètic podia fer fluir els electrons a través d'un cable metàl·lic o un altre material conductor, però en un sol sentit, ja que els electrons són repel·lits per un pol del camp magnètic i atrets per l'altre. Així van néixer les bateries i generadors de corrent elèctric continu, un invent principalment atribuït a Thomas Edison (1847-1931) al segle XIX, el mateix de què encara es debat avui si va inventar o no la bombeta.

A finals del segle XIX, un altre científic, Nikola Tesla (1856-1943), va treballar en el desenvolupament del corrent altern buscant sobretot el transport de majors quantitats d'energia elèctrica i a més distància, cosa que és molt limitat en el corrent continu.

En lloc d'aplicar el magnetisme de manera uniforme i constant, Tesla va utilitzar un camp magnètic rotatori. Quan el camp magnètic canvia de sentit, el sentit del flux d'electrons també canvia i es produeix així el corrent altern.

El canvi de sentit en el flux d'electrons es produeix molt ràpidament i moltes vegades per segon. La freqüència de canvi es mesura en hertzs (Hz = cicles per segon), de manera que un corrent altern de 60 Hz vol dir que es donen 60 cicles per segon. En cada cicle, els electrons canvien el sentit i tornen, de manera que el flux d'electrons canvia de sentit 120 vegades per segon en un corrent altern de 60 Hz.

El corrent altern permet, per exemple, que es pugui connectar un aparell a un endoll sense importar on hi ha el pol positiu i el pol negatiu de l'endoll. En canvi, en el corrent continu les connexions s'han de fer connectant sempre el pol positiu i el negatiu de forma adequada.

L'altra gran diferència entre el corrent AC i DC és la quantitat d'energia que es pot transportar en cada tipus. L'electricitat no pot viatjar molt lluny abans que comenci a perdre voltatge (mesura de la tensió elèctrica). Cada bateria està dissenyada per produir només corrent continu amb un cert nivell de voltatge, així que des del moment de la producció de l'electricitat ja està predeterminada la distància a la qual es pot transportar a través del cablejat.

El corrent altern, però, es pot produir en un generador en el qual es pot pujar o baixar la tensió de sortida del corrent utilitzant els anomenats transformadors, podent alterar-se segons les necessitats.

Els transformadors són utilitzats en tot circuit elèctric que necessita ajustar la tensió (voltatge) del corrent elèctric que flueix per ell, sigui un ajust a l'alça o a la baixa. Per exemple, es pot veure sovint en pals elèctrics. Una central elèctrica produeix electricitat amb un voltatge molt alt perquè pugui viatjar a grans distàncies. El voltatge, llavors, ha de reduir-se adequadament abans d'arribar al seu destí final (llars, empreses, etc.). Aquesta reducció fins a nivells adequats es realitza en transformadors.

El corrent també es pot transformar d'un tipus a un altre a través d'un adaptador o inversor del voltatge, similar als que s'utilitzen en els carregadors de bateria d'un ordinador portàtil.