La visió dels humans i de la majoria d'animals superiors, constitueix el sentit més desenvolupat i el que proporciona més informació del medi que ens envolta. Mitjançant la vista percebem la grandària, la forma, els colors dels objectes, i també a quina distància estan i com es mouen.

L'ull o globus ocular té forma esfèrica. Està rodejat per una capa opaca anomenada escleròtica o «blanc de l'ull». La llum entra a l'ull per la còrnia, que és la part transparent de l'escleròtica. La quantitat de llum que hi penetra és regulada per l'iris. Després la llum travessa una lent convergent, coneguda com a cristal·lí, que pot variar la seva distància focal per a produir una imatge nítida en la retina. En aquesta, la llum es transforma en impulsos nerviosos que es transmeten al cervell. La retina està formada per dues classes de cèl·lules, els Cons i els Bastons.

Els cons són cèl·lules amb forma cònica i els bastons són cèl·lules amb forma cilíndrica. Els cons són els responsables de la visió dels colors, la visió cromàtica, la qual només es dóna pràcticament en les persones i en els primats; la resta de mamífers només tenen bastons, per la qual cosa tan sols hi veuen en "blanc i negre". Els cons requereixen alts nivells d'il·luminació en comparació amb els bastons; per aquesta raó els bastons només actuen en la visió nocturna, on la nostra visió és pràcticament en tons grisos.

La visió dels colors depèn de tres tipus de cons, cadascun dels quals conté un pigment fotosensible diferent dels altres: n'hi ha uns que absorbeixen preferentment la zona blau-violeta de l'espectre, d'altres la verda i d'altres la groga-vermella. Els colors vermell, verd i blau, són els colors primaris, i tots els altres colors es formen per la combinació d'aquests tres. Per exemple, els colors d'un televisor en color es formen així: la pantalla té petits segments verticals, en grups de tres, cadascun dels quals és d'un dels colors primaris; segons quina sigui la intensitat relativa de cadascun dels tres segments, la seva suma proporcionarà un color determinat o altre.

Defectes de visió

Els problemes de visió que presenta normalment l'ull estan relacionats amb el cristal·lí, la lent que permet enfocar la imatge sobre la retina.

Miopia.- Un ull miop és més gros que un de normal. Per aquesta raó, la imatge dels objectes llunyans es forma davant de la retina. Els miops hi veuen bé de prop, però la imatge dels objectes llunyans resulta borrosa. Es corregeix amb lents divergents.

Hipermetropia.- Les persones hipermetrops veuen sense dificultat els objectes llunyans, però no els pròxims. En aquest cas, l'ull és més petit que un de normal i la imatge dels objectes pròxims es forma darrere de la retina i no sobre seu. Per a corregir la hipermetropia s'utilitzen lents convergents.

Astigmatisme.- L'ull astigmàtic veu deformades les imatges dels objectes. La deformació és produïda per un defecte en la curvatura de la còrnia. Les lents cilíndriques permeten corregir l'astigmatisme.

Correcció d'una imatge en un ull miop amb una lent divergent.

La visió és una activitat molt complexa que s'inicia amb un estímul lluminós que travessa l'ull; la retina el transforma en estímul elèctric i els nervis òptics el condueixen fins al cervell per a ser interpretats. Per tant, no hi veiem amb els ulls sinó que és el cervell que hi veu a través dels ulls.

Pel correcte funcionament i percepció visual dels humans i els animals, hi ha alguns paràmetres mesurables que són importants i que veiem a continuació:

Agudesa visual. És la capacitat que té l'ull per a percebre com a separats dos punts pròxims, determina la capacitat de detectar, discriminar i reconèixer objectes sobre un fons. Es mesura amb escales anomenades optotips i l'anotem en funció de les fileres vistes: 1 de 10 = 0,1; 3 de 10 = 0,3; 10 de 10 = 1; ...

Camp visual. És la quantitat d'espai que veu un ull estant la mirada fixa en un punt. Tots els ulls tenen una zona sense visió on no hi ha retina, que és la sortida del nervi òptic o taca cega. L'amplitud del camp visual varia amb la grandària dels objectes i amb el seu color, amb la intensitat de la il·luminació ambient, amb el contrast entre objecte i fons, i amb l'estat d'adaptació de l'ull. En un ull normal el camp visual abasta cap a fora uns 90º o més; cap a dintre, entre 45º i 60º; cap amunt entre 45º i 55º; i, cap avall, entre 50º i 70º.

Visió dels colors. Els ulls més evolucionats i segons l'espècie, tenen capacitat per a diferenciar algunes longituds d'ona de la llum. Amb els tres colors bàsics: vermell, verd i blau, barrejats en diferents proporcions, obtenim tots els colors que l'ull humà pot diferenciar. El test més usat per a distingir les alteracions en la visió dels colors, és el quadern d'Ishihara.

Làmina núm. 1. És llegida com 12, tant per les persones amb visió estàndard com per aquells que pateixen qualsevol mena de deficiència cromàtica.

Làmina núm. 6. En els casos estàndard es llegeix 5. Amb deficiències daltòniques es llegeix 2. Els casos de ceguesa total i debilitat cromàtica no veuen cap número.

Visió binocular i estereòpsia. Tenir dos ulls amb un espai de visió superposat, permet al cervell obtenir dues imatges i interpretar-les amb relleu o amb profunditat. Especialment, ens ajuda a calcular distàncies i a veure el món en relleu. Per tenir una visió binocular cal que les òrbites oculars estiguin a la part frontal, ja que d'aquesta manera l'àrea d'incidència de la visió d'ambdós ulls és pràcticament idèntica, permetent una visió tridimensional de gairebé la totalitat de l'espai visual. És doncs un tipus de visió que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp. L'estereòpsia és el fenomen pel qual, a partir de dues imatges lleugerament diferents del món físic, projectades a la retina de cada ull, el cervell és capaç de recompondre una imatge tridimensional.

Per exemple, els animals caçadors tenen la disposició dels ulls per a tenir visió binocular, com és el cas de les àligues o els primats, però els animals de presa tenen la disposició ocular per tenir un camp de mirada més gran, per tal de poder veure el depredador. Si una àguila reial intenta caçar la seva presa només amb un ull, el més probable és que es quedi curta calculant-ne la distància o que ensopegui contra el terra.

Posició lateral dels ulls d'una musaranya comuna i d'un ximpanzé.